HISTÒRIA:
L’empenta del Rafael Pujol i la simpatia de Carme Solanes, que s’ocupava d’atendre i cobrar els clients, aviat van fer prosperar la botiga. Els productes eren darrere d’un taulell i el client havia de demanar el que volia. Encara que també es despatxaven comestibles, el punt fort de la botiga eren els productes de drogueria i les pintures. Hi havia pocs productes envasats, la majoria es venien a granel. La Guerra Civil va trasbalsar completament el comerç local, però la botiga va continuar oberta. Durant la batalla de Lleida la primavera del 1938, el carrer de l’Estereria va estar molt afectat per un bombardeig i la botiga es va cremar. No es va deixar de treballar, però, perquè es va aprofitar com a botiga el magatzem que tenien al carrer de l’Església de Sant Joan. L’any 1939 es va traslladar la botiga a la plaça la Sal, aprofitant el local on hi havia hagut la botiga de teixits dels Germans Reixac. El carrer de l’Estereria va desaparèixer als anys 40, quan es va enderrocar l’illa de cases que hi havia entre la plaça de la Sal i Sant Joan, i es van edificar els actuals porxos.